11967.jpeg
El revolucionaris agermanats
Germanies de València.jpg
Germanies de València
els Comuners de Castella.jpg
Els Comuners de Castella
LA GERMANIA DE MALLORCA

La Germania fou una revolta de gran importància històrica que tengué lloc a Mallorca entre el febrer del 1521 i el juny del 1523. Menestrals i pagesos s’alçaren en armes contra les classes benestants de Ciutat. Volien pagar uns imposts més justs. Primer Joan Crespí i després Joanot Colom foren els caps d’aquest moviment que reclamava sobretot justícia fiscal. Els agermanats no dubtaren d’emprar la violència i s’apoderaren de gairebé tota l’illa. Només la vila fortificada d’Alcúdia resistia l’embat de la Germania. Davant aquests fets, el rei Carles I (i emperador Carles V) va optar per la defensa dels privilegis dels nobles i cavallers i reprimí la revolta amb una contundència mai vista. L’exèrcit reial desembarcà a Mallorca i va anar recuperant, a sang i foc, totes les viles de la Part Forana. Palma fou el darrer bastió agermanat. El virrei Gurrea, que, dos anys abans, havia estat destituït i foragitat pels agermanats, recuperà el càrrec i manà executar els líders de la revolta. El resultat d’aquest enfrontament civil fou terrible: milers de morts i una economia destrossada. La Germania de Mallorca (com les Germanies de València o els Comuners de Castella) forma part d’un conjunt de revoltes històriques que, a diferents regions d’Europa, marcaren de forma convulsa el pas de l’edat mitjana al Renaixement.

Joan Crespí,.jpeg
Joan Crespí
Joanot Colom .png
Joanot Colom