La Germania fou una revolta de gran importància històrica que tengué lloc a Mallorca entre el febrer del 1521 i el juny del 1523. Menestrals i pagesos s’alçaren en armes contra les classes benestants de Ciutat. Volien pagar uns imposts més justs. Primer Joan Crespí i després Joanot Colom foren els caps d’aquest moviment que reclamava sobretot justícia fiscal. Els agermanats no dubtaren d’emprar la violència i s’apoderaren de gairebé tota l’illa. Només la vila fortificada d’Alcúdia resistia l’embat de la Germania. Davant aquests fets, el rei Carles I (i emperador Carles V) va optar per la defensa dels privilegis dels nobles i cavallers i reprimí la revolta amb una contundència mai vista. L’exèrcit reial desembarcà a Mallorca i va anar recuperant, a sang i foc, totes les viles de la Part Forana. Palma fou el darrer bastió agermanat. El virrei Gurrea, que, dos anys abans, havia estat destituït i foragitat pels agermanats, recuperà el càrrec i manà executar els líders de la revolta. El resultat d’aquest enfrontament civil fou terrible: milers de morts i una economia destrossada. La Germania de Mallorca (com les Germanies de València o els Comuners de Castella) forma part d’un conjunt de revoltes històriques que, a diferents regions d’Europa, marcaren de forma convulsa el pas de l’edat mitjana al Renaixement.